GINGER ROGERS I FRED ASTAIRE

Ginger Rogers fou una actriu, ballarina i cantantnord-americana i guanyadora d'un Oscar d’Estats Units. En els seus 35 anys de carrera, va fer un total de 73 pel·lícules, encara que els seus papers més recordats van ser els que va fer al costat de Fred Astaire en una sèrie de deu pel·lícules musicals, que van revolucionar el concepte del musical modern. Actriu i ballarina d'ulls blaus i cabell daurat, molt versàtil perquè tant podia interpretar drama com comèdia.

 Fred Astaire va ser un actor, cantant, coreògraf i ballarí de teatre i cinema nord-americà. Se l'ha reconegut com un dels ballarins més influents en la història dels musicals de cinema i televisió.

Así us deixe un vídeo d’un dels famosos balls de Ginger i Fred, “ Smoke Gets In Your Eyes” interpretat per ells mateixos:

FIRMIN

Recentment he estat llegint per a la classe de valencià el llibre Firmin, de Sam Savage.
Sam Savage és un novel·lista i poeta d’Estats Units, principalment conegut per Firmin.
Aquest llibre conta la història d’una rata que naix en la llibreria Pembroke de Boston en els anys seixanta y aprèn a llegir menjant-se les fulles dels llibres.
Malgrat semblar ser una novel·la divertida, dóna molt que pensar i que raonar i que una rata com aquesta no trobe el seu lloc al món és molt trist. De fet, és d’humor negre.
La forma de narrar aquesta història és fabulosa, i segons el meu criteri hi ha freses que t’arriben al cor i que realment et fan reflexionar sobre la teua percepció de veure la vida.
També utilitza un grandíssim nombre d’obres literàries universals que apareixen al llarg de l’obra.
A més, parla molt de Ginger Rogers (una de les seues Beutats) i de Fred Astaire, dos actors que apareixen sovint en un espai que sorgeix moltes vegades al llarg de la novel·la i és un dels preferits de Firmin (el treatre Rialto).
Sense dubte, la recomane a tots els que vulguen disfrutar d’una novel·la original, ben escrita i que com se sol dir, les aparences enganyen, i quest llibre sense saber-ho pot agradar-te.

AUXILI

Un del grups de música que més m’agrada és Auxili, un grup d’Ontinyent.
La seua història comença quan un grup d’amics decidiren ajuntar-se per fer un poc de música, fins que l’estil reggae s’els adjudica.

Han elaborat dos discs: “Existirem...?”, el qual va tindre una bona acceptació per part del públic, tenint en compte que es tractava del seu primer disc; i “Dolç Atac”, que és el seu treball més recent, amb una formació diferent, cares noves i idees fresques per tal de tornar al panorama musical amb més força que mai.
Canten en català, tot i que en el seu últim disc intercala alguna cançó en castellà i anglès.


Si voleu descarregar-se el nou disc, us deixe l’enllaç de la seua pàgina web oficial:
Auxili oficial

També us deixe “Abismes”(Dolç Atac) amb l’aportació d’ Alex Seguí de La Gossa Sorda:

FESTINIU 2013

El passat vint de setembre a partir de les 21:30h es celebrà la primera edició del FestiNiu amb els grups musicals Odi, Sva-ters, Txarango, Orxata sound system i Insershow.
Un grup de gent l'Alqueria d'Asnar (el Comtat), que col·labora activament en totes les activitats del poble, aquest any va decidir fer un festival de rock, perquè tota la gent del País Valencià tinguera l’oportunitat de gaudir-lo.
Els estils de música van ser variats: rock, ska i reggae són els predominants.

A mi especialment em va agradar molt gràcies a Txarango, perquè és un dels meus grups preferits, Sva-ters, ja que transmiteixen una energia fabulosa cap al públic i realment et fan sentir la seua energia. No els havia vist mai, però va valdre la pena. També Odi va esta molt bé tot i que fou el que primer actuà i no hi havia massa ambient  encara. A més, Orxata sound system, va estar espectacular, inclús en la seua famosa cançó “Suavitat universal” un munt de xiques es van llevar la camiseta!!
Si voleu comprovar la bojeria d’aquesta gent, así us deixe el vídeo de la cançó al concert:

Una pel·lícula que em deixà bocabadada: Fènix 11*23

Les pel·lícules solen entretindre a més de proporcionar un ensenyament i aquesta pel·lícula a mi personalment m’ha ensenyat. No un ensenyament com els dels llibres d’assaig, no. Un ensenyament moral, un ensenyament que no es pot aprendre a les aules i que en part em sorprèn. Em sorprèn des del meu punt de vista en com pot arribar a ser la gent del nostre país tant egocèntrica i superficial i més amb un nen com és el protagonista d’aquesta història.

Aquesta història basada en fets reals tracta d’un nen de 14 anys, Èric Bertran, que a la tardor de l’any 2004 crea una web inspirat en Harry Potter i l’Orde del Fènix per defensar la llengua catalana. Una nit, trenta guàrdies civils de la brigada antiterrorista de Madrid irrompen en sa casa i l’acusen de terrorista informàtic. El seu crim: enviar un correu electrònic a una cadena de supermercats demanant l’etiquetatge en català.

Si vols saber el que passa al final d’aquesta història pots veure la pel·lícula que està penjada a la pàgina web de pel·lícules a la carta de TV3. De moment jo us deixe aquí el tràiler: